Entrades

Dius... Sents... Vols...

Imatge
ho dius, ho sents, ho vols m'evites, m'odies…
et calc, i em refuses, em busques i marxes, jugant l’atzar dels cors sense apostar per res
cercant el teu camí, posant-te obstacles somiant-me de dia oblidant-me de nit
regirant el què sento martiritzant el què sóc abraçant la il·lusió trepitjant ho real
dius que sí m’estimes però jo no sóc ningú em reptes al desig t'amagues si el sento
i ara què? què faràs? tinc les regnes del destí, em tens al teu davant i només vull jugar
sense amor, ni odi, recels o compromís, ni demà, ni nosaltres... només gaudir plegats
què dius? què sents? què vols? m'evites? m'odies?

SAPS (Sant Jordi 2016)

Imatge
Rosa Vermella


"saps...que et penso, de vegades massa i tot,que et vull, com quan falta aire sota l’aigua,que em cals, quan el meu cor et crida,que et necessito, si la soledat m’embolcalla,que et ploro, al vespre d’un dia gris,que t’enyoro, si tinc fam de tu,que t’estimo, des del fons de l’ànima,que t’oloro, quan m'abraces dins el llit,que m’encens, només mirant-me,que em tens el cor robat,entre pètals i llibres,si... ho saps..."


Feliç Sant Jordi a tothom!!! Abril'16

Punt de Llibre:
Per poder imprimir, aconsello clickar la foto, copiar la imatge, enganxar en un arxiu DOC (Word) i apretant la tecla "majúscules" i ajudats pel ratolí, fer-lo petit fins a la mida que us interessi... de res... :-)








DESIG PARÀSIT

Imatge
mans
que no veus que no respiro? que no deixo de pensar-lo? creus que et vull? que em cals? sí, tu, desig immòbil, força interna incontrolable! doncs no, simplement hi ets, entre celles, tossut, agafat al meu deliri i m’exaspera no acabar amb tu, paràsit de sensacions, i poder, per fi, fer realitat el somni de veure’l, menjar-lo, tocar-lo, sentir-lo... però sempre l’hòstia del destí que torna insolent i pedant, desbraona tota la il·lusió i desferma la passió que li sento, com aquest present apàtic, que no vull, que no em cal, i el maleeixo, mil i una vegades esbufego i em barallo contra l’aire lluitant amb l’invisible, fins a rendir-me, buida, absorta i sola... només agafada a l’esperança, darrerament, boja i tardana, fins i tot impassible, de que potser un dia, quan menys ho esperi, el gaudiré, el faré meu, i em regalaré als seus sentits, robant-li mil petons, que ja són meus, però que no tinc.

DEIXA QUE T'ABRACI

Imatge
Cor d'Enciam

Recomano llegir el Silenci escoltantla música.

voldria abraçar-te, fer-te saber que sóc aquí per si et calc, per si em vols, en Silenci, només aquí, o allà, on et digui l’ànima que vol fugir on la ràbia et porti, i esclatar,
paraules mudes d’injustícia crits d’impotència al no res sanglots desconsolats llàgrimes desertes buscant sentit al que no en té i raó al passar del temps que ens adorm el dolor que ens aviva el record i ens fa humans
sé que no hi puc fer res, però tampoc evitar estar trista per tu, pel què sents, per qui ets, amic perquè ets important per mi, i t’estimo
deixa que t’abraci, compartir el dolor amb tu un instant, etern, fins que tornis a somriure i el cor em digui que has tornat.
Abraça'm -- Lexu's i Manu Guix Escolta la música d'aquest Silenci
Dedicat a un amic a qui estimo molt.

SENTO EL DESIG – SANT JORDI 2015

Imatge
roses

sento el desig com s’apodera d’estima, com sense tu deixo d’existir, com em tremola la veu quan et parlo com m’emociono, com perdo el sentit.
veig mil somriures d’un futur de sucre, és la dolçor quan m’estimes al llit, gaudeixo la força quan prems amb delit, venero la sort de company i d’amic
toco el cel a cada abraçada i els estels somiant-te de nit goig i grandesa quan veig que m’esperes alegria i amor passejant junts per fi
avui és la diada, unim mans i cors Sant Jordi ens espera, el drac i una flor respir de roses, llibres, petons, jornada de festa, joia i Amor.


Feliç Sant Jordi a tothom!!! Abril'15
Punt de Llibre: Per poder imprimir, aconsello clickar la foto, copiar la imatge, enganxar en un arxiu DOC (Word) i apretant la tecla "majúscules" i ajudats pel ratolí, fer-lo petit fins a la mida que us interessi... de res... :-)

Imatge

El Joc

Imatge
Escacs
Sento el present com m’endureix les faccions, l’esquena,... mica a mica em torno de metall, la controvèrsia del que cal i el que vull, les mirades fites al passat que em fan empènyer endavant, i tu, en un univers paral·lel, jugant amb mi, però amb un altre tauler, unes altres fitxes, buscant el mateix premi, la mateixa fita,... però avui m’he equivocat, els daus han sortit cecs, buits, el 6 mirant cap al no res i l’1 s’havia esborrat, ha fugit, sense donar-me la oportunitat de comptar, finalment però, després de buscar-lo molta estona, s’ha dignat a sortir, tímid, intentant donar joc, res, una passa endavant, i deu endarrere, he agafat la tarja i m’ha enviat al punt mort on odio estar, aquell on la realitat es fa present i em clava la mirada, jutjant el què penso impurament, lamentant que desitgi estar, ni que sigui per un instant, en el paradís de la foscor, on el tacte regala carícies i la llengua fa de tot menys parlar. I he plorat, per mi, perquè em calia per seguir somrien…