JA NO PLOU (Sant Jordi 2013)

Rosa per Sant Jordi

Per fi ha deixat de ploure, els carrers emmirallats reflexen les façanes de cara rentada sota un Arc de Sant Martí complet i nítid, els cargols urbanites surten a donar un tomb suïcida pels carrers i una dona gran escombra les fulles caigudes durant la tempesta, sota un plataner, mentre degoten a la seva esquena petits diamants aigualits. 
Un dimarts de Sant Jordi, on la rutina trenca el seu curs per deixar pas al romanticisme i el joc. Falten pocs minuts per les 5 de la tarda i tot just m’he arreglat abans de sortir a respirar la frescor de l’ambient, l’olor a flor i paper.
Segueixo caminant, abraçada al llibre que t’he comprat, espero que t’agradi. Nerviosa perquè ens tornem a veure, si t’ho dic no em creuràs després de tant de temps, però les papallones segueixen al meu estómac des del primer dia, i m’agrada sentir-me així, i com rius quan em poso vermella perquè em fas ballar al mig del carrer o em pessigues el cul dins d’un ascensor ple de gent. Mai t’ho dic, però em fas sentir viva, i per mi, això ho és tot!
Arribo a la plaça on quedem sempre, i et veig assegut al banc, darrera la font, que barboteja escopint l’aigua lluïda pel Sol, repenjat còmodament amb una cama creuada on aguantes un llibre que llegeixes amb semblant concentrat, has anat al barber, portes el clatell rapat com a mi m’agrada i m’acosto admirant-te, cofoia de saber-te meu. En sentir les passes alces la vista i em mires content, com el meu cor, que batega esperant el contacte amb els teus llavis. Deixes el llibre sobre el banc i en baixar la cama veig una rosa al teu costat, vermella, sagnant, i l’agafes com si fos or, coneixent-te, has estat una bona estona triant-la, i sense dir res, me la dones i l’oloro. La fragància que emet viatge pels sentits i em fa sentir feliç mentre sento les teves mans rodejant-me els malucs i els teus llavis regalant-me un petó, i t’abraço fort, perquè t’estimo com mai, com sempre, i et vull amb mi, i ara sí, et dono el llibre, que obres i sorprès em dius:”Com sabies que volia aquest?” i per un moment, sé que no hi ha res més maco que deixar que m’estimis.

Dedicat a Sant Jordi, els Llibres i les Roses... a la Gent... a la cultura d'un poble, CATALUNYA!

Punt de Llibre:
Per poder imprimir, aconsello clickar la foto, copiar la imatge, enganxar en un arxiu DOC (Word) i apretant la tecla "majúscules" i ajudats pel ratolí, fer-lo petit fins a la mida que us interessi... de res... :-)



Entrades populars