BUSCANT L'OBLIT



com ànima rebel, faig sortir la veritat,
desdibuixo el present, confós per maldat,
odi punyent, per haver-te estimat
tristesa irreal, per l’amor mai tornat.

és el temps que no passa, batecs buits d’enyor,
és desídia el què em dónes, no clames perdó!

el meu cap ja no et plora, no et vol al costat,
de ser dona a ser bèstia, pel tracte donat,
aixeco la testa i afronto el passat,
empasso saliva, fugint d’amagat.

ara el temps fa tic tac, ni por, ni temor,
reprenc una vida, posant-hi color!

i el sol matiner, somriu animat,
advent d’un nou dia, aire fresc, llibertat!
sense por a fer possible, allò abans anhelat
i m’abraço a la vida, un futur desitjat. 

i de nou estic viva, oblidant el dolor,
caminant pel destí, ple de joia i Amor!



Dedicat a totes aquelles persones que reben o han rebut maltractament, al nivell que sigui... però en especial a les dones que estimen al seu agressor.



Entrades populars