DESIG MADUR

Rosa Vermella

passen els dies i no puc deixar de pensar-te,

quants somnis i paraules humides,

promeses sinceres de gestes buides,

i ho sento, de debò, jo no ho volia,

el destí traïdor, els presents cruels,

marcaven la distancia entre cossos nus,

però ja s’acaba, no ho suporto més,

et vull, aquí, allà, on sigui... amb mi!

crema el silenci, quan la raó ets tu,

desespero en pensar-te, i no saber-te aquí,

i ploro, sota la lluna, amb els ulls plens d’estels

d’alegria per l’enyor que et tinc, perquè seràs meu,

tot i no saber on anem, ni si hi haurà demà,

desitjo els teus petons, les teves carícies

com el primer dia, conversant de nit,

com fa cinc segons, pensant-te al meu llit.

nervis de saber-te rere la porta,

esperant, incrèdul d’assolir el propòsit,

miratge anhelat, fam de nosaltres, 

guspira jogassera, sexe febril,

sense amor, però amb estima,

i la connexió? oh sí! em tornes boja!

toca’m, besa’m, menja’m,

fes de mi el què en vulguis, seré teva.

per un moment, la realitat serà ficció,

despertar sensacions de somnis viscuts

la tebior del tacte, mixtura de dos,

frissança de boques, llengües i dits,

toc-toc d’artells, passes que vénen,

obro la porta, somriures humils,

m’abraces amb força, l’essència per fi,

i m’agafo al present, a tu, aquí... amb mi!

Feliç Sant Jordi a tothom!!!

Abril'14

Punt de Llibre:
Per poder imprimir, aconsello clickar la foto, copiar la imatge, enganxar en un arxiu DOC (Word) i apretant la tecla "majúscules" i ajudats pel ratolí, fer-lo petit fins a la mida que us interessi... de res... :-)