Dius... Sents... Vols...

ho dius, ho sents, ho vols

m'evites, m'odies…

et calc, i em refuses,

em busques i marxes,

jugant l’atzar dels cors

sense apostar per res

cercant el teu camí,

posant-te obstacles

somiant-me de dia

oblidant-me de nit

regirant el què sento

martiritzant el què sóc

abraçant la il·lusió

trepitjant ho real

dius que sí m’estimes

però jo no sóc ningú

em reptes al desig

t'amagues si el sento

i ara què? què faràs?

tinc les regnes del destí,

em tens al teu davant

i només vull jugar

sense amor, ni odi,

recels o compromís,

ni demà, ni nosaltres...

només gaudir plegats

què dius? què sents? què vols?

m'evites? m'odies?