Despulles d'Ànima

despulles d’ànima sincera

ballant en un present caòtic

on tothom avança sense pensar,

perquè si penses, perds el tren,

o qui sap, potser l’orgasme.

bull l’anhel per comparar,

per saber-se millor o pitjor,

per forçar l’existència imaginaria

d’un futur incert, sense camí,

no hi ha revolts, ni viaranys;

línia recta per saber, indagar,

evitar perdre el temps romàntic,

córrer, i córrer, per guanyar,

el què? cap on? i el present?

tot i respirar, no es viu,

tot i alimentar-lo, no es cata

només passa, desapercebut,

entre lletres i desitjos,

buit, auster, servil...

embolcallat de rutina cega.

però... i si a mi m’agrada viure’l?

respirar petons i regalar somriures,

compartir un present de sucre,

inventat, nou, real, sincer,

sense lligams, només existint,

fins on es vulgui, fins on es pugui,

i gaudir de tot i res, Silencis únics,

com aquest, en què et penso,

et desitjo, et vull i no et tinc.

I tu, ni tant sols ho imagines...