QUI HI HA DARRERE LADY WITS?

Hola!... Sóc qui dóna vida a Lady Wits. Per raons laborals i personals, no puc identificar-me, no m’interessa que ho sàpiguen (hi ha certs escrits que no vull que llegeixin), així que quan després de molts anys d’escriure per mi, un amic va trobar un dels meus escrits i em va dir que li agradava molt i que hauria de deixar-los llegir, se’m va ocórrer fer el blog (Abril’12), per comprovar si realment tenia raó, i sincerament, m’ha sobtat la reacció de molta gent i m’ha encoratjat a gaudir de la sensació que desprèn Lady Wits, a qui em començo a estimar com si fóssim bessones.

Si has llegit “Lady Wits, qui ets?”, sabràs que és una Pirata de més de 100 anys de vida, evidentment, no és el meu cas (jo en tinc 43), ja m’agradaria, potser per això l’he inventat, per poder tenir experiències més enllà del què la meva realitat permet, deixant anar la imaginació a través de l’escriptura i relaxant la rutina estressant que porto.

Molta gent, nois i noies, m’han preguntat com sóc, curiós... i la resposta ha estat que normal, i diuen que no, inclús m’han preguntat si sóc un home... Què???!!!... jajaja... no sé què fa pensar que sóc diferent, físicament puc dir que faig 1.70m d’alçada, cabell llarg castany, ulls marró-verdosos i complexió mitja... de la “pila”, que es diria vulgarment (per respondre als qui ho demanen)... sento no poder satisfer més la curiositat d’alguns, però aquí, la que és protagonista és la Lady, ella sí que està bona, és de les que fa caure de cul!... jajaja... quina enveja!

A nivell de caràcter, tot i que puguem tenir el mateix tarannà, ella és més atrevida, descarada i sexual públicament, jo sóc més tímida i reservada, i no m’agrada donar peu a certs jocs, però evidentment, hi ha part de mi en ella i part d’ella en mi, així que som una mena de mixura femenina, una barreja de tot, i l’anonimat ho fa més divertit encara, i sincerament... m’agrada.

Si m’has llegit al blog, seguit a Twitter o Facebook, hauràs vist que la música em torna boja! Sobretot Queen... pocs registres no m’agraden, penso que cada moment té una melodia que el fa perfecte, la vida sense música, no ho seria, i la sensació que sents quan tot encaixa, aquell segon en que el món es para i tu, interiorment, et trobes a tu mateix i una pau dolça i pura t’envaeix, en aquell instant, estàs vivint un Silenci total, un moment brutal que fas teu i que et dóna l’energia necessària per sentir-te viu. Són aquests Silencis, entre el xivarri quotidià, els que hem de buscar a la vida, aquests que pots compartir, que et fan especial, com tots ho som. I com que sé que hi ha molta gent especial, m’agrada que fem Silencis junts, perquè quina gràcia té que me’ls quedi per mi sola? Poca... ja t’ho ven dic.

Així, que seguiré per aquí, compartint amb tu la meva irrealitat amb una pinzellada del meu JO més autèntic!

De moment, res més... tot i només existir per tu a través de Lady Wits, espero que gaudeixis dels meus escrits i si et cal res, ja saps on trobar-me!

Una abraçada,

Lady (l’altra...)
...Juny 2013.
I was born to love you -- Queen
Escolta la música del meu Silenci particular

Entrades populars d'aquest blog

Com vaig viure l'#1O

Dius... Sents... Vols...

SAPS (Sant Jordi 2016)